Espai per tothom per aprendre a aprendre

dijous, 24 de juliol del 2014

GRÀCIES

GRÀCIES A TOTS I TOTES;

PEL VOSTRES SOMRIURE DIARI

PER TOT EL QUE ENS HEU ENSENYAT

PER LA DANSA KIRIKÚ

PEL MEGA CASAL

PER LES ABRAÇADES

PER MIRAR EL MÓN AMB UNS ULLS NETS

PER APRENDRE

PER CRÈIXER

PER COMPARTIR

PER TOT...

BON ESTIU '14

dimecres, 23 de juliol del 2014

Bon Estiu!

EL SOMRIURE

Un somriure no costa res i produeix molt.

Enriqueix a aquell qui el rep sense empobrir aquell qui el dóna.

No dura més que un instant,

però el seu record pot durar tota una vida.

No es pot comprar, ni manllevar, ni robar,

ja que té valor només quan es dóna.

El teu somriure pot donar molta vida, esperança i coratge

als cors desanimats, oprimits, fatigats, temptats o desesperats.

Els més pobres el poden donar, els més rics el poden necessitar.

Si mai trobes algú que et nega el somriure que mereixes, sigues generós, dóna-li el teu.

I pensa que ningú no necessita tant un somriure com aquell

que no sap donar-lo als altres.

Somriu també a Déu, fent amb amor tot el que et toca fer.

Ell et regalarà el seu somriure etern.

dimarts, 22 de juliol del 2014

El marxant....

EL MARXANT DE LA FELICITAT

És la història d'un home que estava tip de plorar.

Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al davant.
Estirà la mà i la volia agafar.
La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s’havia esfullat.
La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar.
Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plorant.
L’endemà va seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.
Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà.
La fragància de la flor els perfumà ambdós.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.
Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà.
Un grup de nois cantava.
Ell els acompanyà amb la seva guitarra.
També ell es delectà amb aquella melodia.
En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.

dilluns, 21 de juliol del 2014

Xesco Boix

Avui fa 30 anys que ens va deixar en Xesco Boix, però encara segueix viu en el nostre cor, doncs encara expliquem els seus contes, cantem les seves cançons.... que ara també ja son nostres!
Moltes gràcies.... i recordeu que ell cantava.....

Estima si vols ser feliç

De matinada, quan em desperto
perquè vull ser un noi eixerit,
obro l’aixeta, la cara em rento

mori el mirall i alegre em dic:

Tornada:
Estima, si vols ser feliç,
estima i tot canviarà.
Estima i així descobriràs
l’alegria d’estimar.

Després esmorzar, amb molta gana
i amb la cartera sota el braç,
quatre estossecs, veu afinada,
canto perdut al meu veïnat:

Estima, si vols ser feliç...

L’hora del pati, quan tot és gresca
molt fàcilment ens discutim.
Però tots sabem la cançó aquesta
i així cantem com bons amics:

Estima, si vols ser feliç...

Si algú em pregunta, que com t’ho fas
A cada pas per ser feliç
Li dic que escolti i faci cas
De la cançó que diu així:

Estima, si vols ser feliç...

GRÀCIES PER TOT EL QUE HEM APRÈS AMB TU!

divendres, 11 de juliol del 2014

13è i últim dia de MEGA casal

Oooooooohhhhh!!

Això s'ha acabat! Però avui encara hem fet moltes coses!

Per començar hem personalizat el record del MEGA CASAL

Hem jugat.... I finalment jocs d'aigua i manguera! Per aquest motiu hi ha poques fotos, perquè la màquina de retratar no li agrada l'aigua, hi l'hem amagat! Però us podem assegurar que hem quedat tots i totes ven xops, en especial l'Usy i la Rat.

Però alguna encara la tenim